jueves, 27 de febrero de 2014

El teler tradicional

EL TELER TRADICIONAL 

Es la maquina on es teixeixen tots els teixits plans o de calada . els fils d'orbit procedents de bombines son col.locats paral.elament el plegador d'orbit gracies a unes maquines previa anomenada ordidor.
ja al teler es va desentelant el plegador i es fan passar els fils d'orbit pels ullets del lliços una mena de pintes que es desplaçen alternativament amunt i avall. en aquest moviment arroseguen una part dels fils cap amunt i l'altre cap avall, formant un angle anomenat calada i deixant prou espai perque pasi la llençadora. aquesta peça fusiforme allotja en el seu interior una bobina de fil que en cada recorregut de dreta esquerra o viceversa deixa anar el fil per formar una trampa perpendicular a l'orbit. finalment el babta estreny cada passada de trama contra el teixit ja format en el plegador de teixit. 

L'EVOLUCIÓ DELS TELERS

Els tellers verticals van ser els primers. Els fils d'orbit es col·locaven en bastriment dret fixat a terra, uns pesos a l'extrem dels fils feien que es mantinguessin tibants, i aixó va facilitar el pas horitzontal de l'agulla de trama.
El teler va anar evolucionant al llarg del temps; va aparèixer el teler horitzontal  i es van inventar la llençadora horitzontal, que juntament amb altres avanos van permetre augmentar i millorar la producció.
Els telers, manual preindustrials estaven fabricats de fusta. Disposaven d'un banc perque hi hagues el teixidor, que amb una mà impulsava la llançadora d'un extrem a un altre, i amb l'altre mà empenyien el batà per ajuntar la passada a l'anterior.

martes, 25 de febrero de 2014

A primera vista




A PRIMERA VISTA:

  1.  Quin tipus de linies hi ha en el dibuix? Rectes.
  2. Per a que creus que són les linies amb fletxes i els nombres que hi ha a sobre? Per el calcul 
  3. Per remarcar coses
  4. No, es fa servir llapis


















































































































































































































































































































       

jueves, 13 de febrero de 2014

Les propietats de les fibres tèxtils

CARACTERÍSTIQUES DE LES FIBRES.

Les fibres com el cotó i el lli, són fresques i absorbeixen la humitat. La llana es poc resistent, elàstica i absorbeix la humitat. La seda és llustrosa, resistent i absorbeix la humitat. 
L'amiant és una fibra mineral lluent, flexible aïlla la calor i l'electricitat es incombustible i resistent als àcids.
La ràfia, el jute, el cànem o l'espart són fibres resistens i poc flexibles.
Les fibres artificials com el raió cuproamoniacal són flexibles, suas i no es deformen quan es renten.L'acrílic són molt inflables i són resistents.La licra són molt elàstiques.

LES FIBRES NATURALS.

·Fibres d'origen vegetal :

  

·Fibres d'origen animal :

 

lunes, 10 de febrero de 2014

Fibres tèxtils

Processament dels plàstics

Emmotllament per injecció. Imagina't que has d'elaborar de xocolata, com t'ho faries? Una solució seria injectar xocolata fosa dins d'un motlle. Si ho fas aíxi hauràs utilitzat la tècnica d'emotllament per injecció.

Extrusió. L'extrusió un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa pel broc. S'obté una peça continua de força llargària i poca fracció.

Emmotllament per bufatge. Es fa servir per fabricar ampolles, recicipients i peces buides.

Emmotllament per compressió. El sistema permet fabricar peces molts grans, tot i que no gaire complicades.

Filatura.Aquest és el procés habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sintètiques amb les quals s'elaboren tota mena de peces de vestir.

Laminatge. Quan es tracta d'aconseguir làmines fines, s'utilitza el procés de laminatge per extrusió amb bufatge o el calandratge.

Escumeig. L'aire es introduit al material mitjançant l'agitació, la unsuflació o afegint-hi un producte escumant. Després, se li pot donar forma

Emmotllament a buit. Es parteix d'una planxa molt fina de material plàstic, que s'introdueix i se superposa sobre el motlle amb els sistemes ja tradicionals d'injecció, extrusió o calandratge.


Treballar amb plàstics al taller



-Marcar.
Quan haguem de fer talls sobre peces tidrimensionals, serà necessari d'engaxar-hi cinta que no traurem fins que haguem completat el tall i, també, l'acabat.

-Subjectar.
Per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: serjant o cargol de banc.

-Tallar.
  • Plàstics tous i prims: tissores o cúter.
  • Planxes gruixudes: serra d'arc per a metalls.
  • Plàstics trencadissos: abans s'ha de greixar la fulla amb una mica d'oli per facilitar el tall.
  • Planxes expandit: el poliuretà expandit (escuma) i les làmines primes de poliestirè (suro blanc) es tallen amb ganiveta
-Foradar.
Si la planxa es prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixida, cal subjectar el plàstic a una fusta.Entre el plàstic i la fusta posem un cartró per protegir-lo, i llavors fem el forat.

-Desbastar.

  • Llimes. Les que es fa servir en la fusta en serveix.
  • Llimes de paper de carbur. Es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre una base de paper impermeable.

-Doblegar i corbar.